Ms de 5 anys de Barjaula

dilluns, 11 d’agost del 2008

LA DISCO-FESTA DEL PAVELLÓ: “ LA MÍTICA”

Recordo aquella tarda de la Festa Major del 2004. Era el segon dia de la Disco-Festa. Havíem quedat a les 5 per començar a muntar la barra. El cel estava tapat i no les teníem totes, tot i així, va començar arribar el personal amb cara d’haver-se aixecat feia 5 minuts, inclús algú que tots coneixem va aparèixer com sempre amb l’ampolla d’aigua sota el braç i les típiques ulleres de sol. La primera pregunta de la tarda, mentre miràvem el cel, era per tothom a mateixa “QUE HEM DE FER?”

Al cap d’una estona va arribar el Josep Ma Sans (Bepu) amb la furgoneta carregada amb tot el beure. Vam decidir arrisca’ns i començar a muntar. Encara no havíem tret un parell de caixes de Coca-Cola de dins la furgoneta que va començar una tempesta d’estiu deixant entollat tot el terra. Les nostres cares de desil•lusió ho deien tot: la Disco-Festa no es podia fer, si no trobàvem una solució en menys de dos hores... Ara no recordo qui va convocar l’anomena’t gabinet de crisi amb una reunió de Junta dins la furgoneta del Bepu: la única solució per celebrar la Disco-Festa era trasllada’ns al pavelló del Casal.

Recordo com si fos ara quan va arribar el regidor de festes, Xavier Martí, i l’Albert Carreras, encapçalant l’operació, li va dir: “Xavi l’única solució és el pavelló”. Dit i fet. L’operació de trasllat estava en marxa. El primer objectiu era trobar al Francesc Cartañà, President del Casal, perquè ens deixes el pavelló aquella nit. En qüestió de minuts ens vam mobilitzar i el Xavi Martí i jo vam marxar en busca i captura del Siscu Cartañà, mentre que la resta es van quedar a St. Miquel. El meu mòbil treia fum. L’Albert Carreras, impacient, no parava de trucar preguntant si ja havíem trobat al Siscu. A casa no hi era i al Casal tampoc. Finalment, desprès d’una estona rodant pel poble, vam trobar-lo i va accedir a deixar-nos el pavelló per poder celebrar la segona nit de la Disco-Festa.

Teníem poc temps però sabíem que ho podíem fer. Al arribar al pavelló: sorpresa! Encara tenia tots els “palcos” i les taules parades del ball de la nit anterior. El primer que havíem de fer era netejar la pista, i per això, vam mobilitzar tots els amics perquè ens donessin un cop de mà. Mentre uns desmuntaven al Casal, els altres van començar a fer viatges amb tot el material petit. Però teníem un problema: necessitàvem un vehicle gros per transportar les barres, els sortidors, les neveres, etc. Llavors vam fer venir a mon pare amb el camió de la brigada. Al mateix temps, la gent de l’equip de so, que ja el tenien muntat a Sant Miquel, el van desmuntar i carregar un altre cop al camió. Tot això mentre plovia a bots i barrals.

Algú sap on és l’Ibo??? Aquesta era la segona pregunta de la tarda. Havia desaparegut i ningú sabia on era... Algú de nosaltres va rebre un SMS que deia: “LA DISCO-FESTA ES FA AL PAVELLÓ. PASSA-HO!”. No sabíem d’on havia sortit fins que després vam saber que l’Iborra s’havia passat tota la tarda tancat a la ràdio enviant SMS a tots els socis de Barjaula, un per un des del seu mòbil!!!

Tothom treballava a contrarellotge: uns muntant la barra, els altres ajudant als del equip de so, els altres inflant globus, els altres decorant el Casal amb les guirnaldes... Havia d’estar tot a punt per a les dotze i poder obrir.

Recordo que faltaven pocs minuts per mitjanit i tot era a punt. En qüestió de dos hores un nombrós equip de persones, als que sempre els hi estarem agraïts, ho vam fer possible. Havíem traslladat i muntat la Disco-Festa de nou. Aleshores els nervis es van apoderar de mi. El pavelló del Casal és un espai molt gran i teníem molta por a fracassar. Jo era el responsable de festes aquell any i després de preguntar a tothom si tot era a punt, vaig anar a la porta amb la clau a la mà tot cridant: OBRIM PORTES!!!!!! Com si d’una gran sala de festes es tractés, gent, gent i més gent va començar a entrar fins omplir el pavelló de gom a gom. Ni els més optimistes de l’entitat s’imaginaven que aquella nit el Casal estaria a rebentar i que la Disco-Festa del pavelló escriuria una de les pàgines més importants de la història de l’entitat.

Jordi Albalat.

dimarts, 5 d’agost del 2008

5 anys que en són 10

Com passen els anys… És curiós veure com celebrem els 5 primers anys de vida de Barjaula però per explicar-la i entendre-la hem d’anar uns 10 anys enrera. Recordo el jovent de Sant Jordi que havia crescut amb la festa i que volia fer un acte propi. Un nou acte que es va gestant a la Taverna lo Cavaller el 1998 i que va començar a agafar forma a la mítica reunió del Tijo el mateix any. Seria la Dracum Nocte. Però també aquell mateix any, una colla d’amics el 26 de desembre del 1998 vam fer una festa a la granja de Cal Nieto que va ser la llavor per la futura Disco Festa i, sobretot, pel que ara coneixem com la festa de cap d’any, el Benvingut ’08.

Ara que miro enrera, comprovo una vegada més que Montblanc ofereix molts tipus de talents diferents que quan s’ajunten creen quelcom que va més enllà de les invidualitats i es transforma en una cosa superior. I això és el que va passar amb la Dracum Nocte. Si repassem els qui hi havia en aquella taula veurem talent per organitzar, liderar, produïr, muntar, sonoritzar, guionitzar, realitzar , interpretar: l’Albert Carreras, el Joan Roig, la Núria Sabaté, el Xavier Iborra, el Josep Maria Sans Serra, Aina Rodríguez, Ariadna Ferrer, Francesc Xavier Gistas, Josep Ma Ferran, Jordi Albalat, Josep Ma Gayà, la Marta Roig, el Ricard Montalà i un servidor. Una suma de gent que entre pops a la planxa i pintxos va donar un fruit que encara avui madura i que, en part, com ha de ser, ja és en mans d’una nova generació de joves montblanquins.

La part que em sento més meva d’aquesta història, i potser a ulls d’altres no és la que em pertoca, és la del guió de la primera Dracum Nocte, la sonorització de l’espectacle i en menor mesura la gestació del que ha sigut les festes de Cap d’any, els Benvinguts.

El guió de la Dracum el vam fer a sis mans la Nuria Sabaté, el Xavier Iborra i un servidor. Va ser una experiencia enriquidora i fascinant perquè cadascú per la seva banda va anar madurant com podria ser el guió del que volíem que fos l’arribada de les forces del mal. Teniem clar que voliem treballar la figura del Drac de la llegenda de Sant Jordi com el poeta anglès John Milton ho feia amb la figura de Llucifer a la seva obra “El Paradís Perdut”: El drac havia de ser l’àngel expulsat del cel que amb temps i paciencia aniria recuperant el seu poder i podria acometre la seva venjança contra el creador”.

I així és com arrencava la primera frase de la Dracum que encara es recorda: “Quan el Drac va ser expulsat del Cel, va arrosegar amb ell una tercera part dels estels”.

Milton va ser l’inspiració inicial però, és clar, es perseguia la invocació d’una bèstia que dominava els 4 elements: foc, aigua, terra i aire. D’aquí que vam començar a remenar llibres de bruixeria, vam veure com s’estructuraven les invocacions, quins eren els éssers més comuns que pul.lulaven en l’univers de la màgia negra…. I amb temps i un ordinador vam anar configurant el guió de la primera dracum que vist amb el temps i amb uns quants llibres llegits més sobre màgia a les espatlles, personalment trobo que: 1.Vam fer un guió molt sentit i entendor. 2.Potser a estones massa èpic i ampulós, no?. i 3. Què cony! Ara que he llegit molts llibres de màgia més, sense saber-ho vam construïr una invocació en tota regla. De fet, el primer any les invocacions les vam fer en llatí però vam veure que allò potser era “massa real” i vam preferir rebaixar-ho passant tot el guió al català.

Un dels moments més comentats de la Dracum sempre ha sigut el del sacrifici de la Verge. Per uns un moment entre terrorífic i fastigós, per d’altres una escena digne d’aquell cinema Cutre-Gore que practicava l’ara reconegut Peter Jackson als seus inicis o el mateix Sam Raimi, director d’ Spiderman. Algí fa poc va titllar el sacrifici de “moment digne de Serie B” i personalment, en sentit positiu, penso que ho era i que feia que un guió mistic es convertís en quelcom més libidinós i transgressor.

Un tema a part van ser les músiques i els efectes. Qui pensi que els brams del Drac, que encara podem sentir avui, van néixer a la Dracum del 99 s’equivoca. Els vam estrenar a la Marató de TV3 del desembre de l’any 1998. Feia temps que amb el Xavier Iborra deiem d’incorporar noves músiques i efectes sonors del drac a la llegenda de sant Jordi. D’aquí que durant els mesos d’octubre i novembre d’aquell any vam anar descobrint les possibilitats del Software “Soundforge” a la Radio Montblanc del Carrer Regina. La combinació de crits de dinosaure i d’altres fets amb la propia boca van donar com a resultat el que jo anomeno “Brams en exclusiva” . Per bé o per mal no s’assemblen a cap altre bestiola que desfila pels postres cines i a sobre els hem fet nosaltres… je, je, je.

Però no només d’un brams nous vivia la Dracum, calia una música expresiva que vingués a arrodonir el què voliem explicar i que, de pas, ocupés el buit que ens deixava a sobre l’escenari la manca de recursos que hi havia llavors.

“Drácula” va ser la banda sonora que més vam fer servir. Des del cor celestial del track 14 fins el leimotiv obssessiu del track 6 i 8 que ens va servir per a la invocació. I n’hi havia molta més, però el que més em va frapar de tot plegat va ser comprovar la capacitat de treball que teniem el 3 guionistes de la Dracum i, com no, tota la resta de gent que la va fer possible.

De la festa de la Granja del Nieto que va ser la llavor de la Disco Festa i del Benvingut millor que us en parlin el Josep Ma Sans Serra o el Ricard Montalà. Ells en van ser els pares espirituals.

En tot cas només apuntar 4 records que tinc de la B’04, la primera festa de cap d’any a l’engrós que haviem de fer a la Granja de Cal Foraster. Vam invertir un bon nombre
d’hores en netejar , pintar i acondicionar el que era una granja de gallines però a pocs dies de la festa , una empresaria d’oci nocturn de la vila va decidir denunciar-nos. Un fet que enlloc de desanimar ens va encoratjar a fer la festa sí o sí. I amb només 48 hores, es va acondicionar Sant Francesc per iniciar una singladura que 5 festes de cap d’any més tard, duria el bon nom del Benvingut per tot Espanya. Des d’aquí dono gràcies a la senyora empresaria perquè defensant lícitament els seus interessos, jo hauria fet el mateix, ens va provocar una adversitat. Un entrebanc que Barjaula, com els bons líders, va saber convertir en oportunitat i amb data d’avui és tot un èxit i reconegut a nivell estatal. Toma!.

I acabo amb una ultima reflexió per de cara el futur. Tant Barjaula, com la Disco Festa, el Benvingut, la Dracum no s’entendria sense la suma d’un gran nombre de persones que aporten el seu talent per a una causa comú. El temps m’ha ensenyat que les individualitats són pa per avui i gana per demà. I crec que d’això ja n’hem vist a les entitats. El que demana un equip s’ha de fer en equip, armonitzant el conjunt i alhora respectant els individus. Un punt aquest últim que els últims temps no s’ha donat del tot i que ha donat lloc, diguem-ho finament, a finals d’etapa agredolços. I no ho dic per mi sinó per persones que hi han sigut molt més en tot i que han donat molt més que un servidor a l’entitat. I al cap em venen més de dos i quatre noms. A les noves generacions, Barjaula és un equip. És el resultat de la suma de tots els qui la fan possible. Si es té en compte això, l’entitat se sobreposarà a totes les adversitats i, amb el temps, guanyarà com ho fan els millors: en equip.

Per molts anys i gràcies per tot el què he après amb tots i cadascún de vosaltres.

Jordi Cartanyà

dissabte, 2 d’agost del 2008

SATURDAY NIGHT DISCO-FESTA!!!

Ara que s'acosta la festa major, i que la nostra Disco-festa cumplirà els seus 8 anyets, me molaria explicar com va començar tot plegat...

Hi havia llavors un paio a la Ràdio Montblanc, un tio una mica esbojarrat pero carismàtic, que es feia anomenar DJ. NA2. Així se feia anomenar, tot i que tots el coneixem per Jordi Sans (Bepu).

En el seu programa "Planet Dance" el tio punxava lo milloret de la música dance i patxanga del moment, i el seu programa tenia molt d'èxit... sempre tenia un munt de trucades amb peticions, i sempre feia concusillos, animava a la penya, i sempre tenia patrocinadors... cosa que vol dir que el programa funcionava de meravella...

Jo llavors era cap de publicitat de la Ràdio, i li gravava les falques, indicatius i varies cosetes...
Fins que un dia d'agost del 2001, estavem el Jordi Albalat, el Joan López i jo, es presenta el Dj. Na2 dien que vol muntar una discoteca mòbil per la festa major...

Llavors teniem els estudis de la ràdio encara al carrer regina (al costat de l'Ajuntament) aixi que ni cortos ni peresosos, baixem les escales i anem cap a la casa gran a parlar amb el regidor de festes... que ves quina casualitat, era Francesc Benet, actual tinent d'alcalde...

El primer que ens va dir el Benet va ser: "M'acaben de venir el Ferrer, el Dani Romero i el Serafi petit, per dir-me que volien muntar una discoteca mòbil també... i els he dit que no". A base d'insistir vam conseguir entre tots convence'l. No se si serà perque ens tenia confiança o per que, el cas es que ens va dir que sí, pero amb la condició que també punxessin Tots els dj's de Montblanc fins i tot els altres 3 (que llavors formaven un trio de DJ's de la radio, que punxaven techno canyero, i es feien anomenar "Beat-Rave").

I així es va parir la Disco-festa... fixeu-vos-hi que ja des de bon principi, la disco-festa ja es va crear com un espai on punxessin tots els DJ's de Montblanc, dins de tots els estils de música, des de la patxanguera, la dance i la techno... i akesta ha estat una de les claus de l'èxit de la festa, la varietat musical constant...

Un cop vam baixar de la casa gran, ens vam sentar a fer unes birres al comerç, i vam començar a parlar de com enfocariem la discoteca...

Recordo que un any abans, l'Albalat i el Lopez havien ajudat a la Núria Pelai a preparar une festeta a la plaça de sant miquel, que era una mostra de "begudes dels països catalans". La festeta no va ser especialment concorreguda, peró amb la genteta que hi havia, la plaça es veia pleneta, i hi va haver molt bon rotllo...

Tot això ho explico perque vam decidir fer la primera Disco-Festa a la plaça de Sant Miquel, perque ens feia por que nomes fossim 4 gats... i pensavem que un lloc reduït com sant miquel aviat es veuria ple, i hi hauria ambientillo... el cert que es vam col.lapsar la plaça de gent...

En aquells moments jo treballava a l'agencia de Publicitat "Zero Disseny", i allà sempre estavem parlant d'estratègies, de màrqueting, etc... jo estava una mica flipat amb el tema i volia enfocar la promoció de la disco d'una forma marketiniana, pero d'anar per casa...

Teniem clar que a banda d'un espai reduït, haviem de conseguir que hi hagues molt bon roltllo. Pero això comptavem amb el carisma de DJ. NA2, obiament, pero aviat tambe es va afegir a les reunions el Miki, alias DJ. Mikado. Entre els 2, farien un tandem que aixecaria la Disco-festa a l'estatus de "Mega-Farra Montblanquina" que té ara.

Especialment voliem diferenciar-nos de la resta de discoteques mòbils que fan pels altres pobles, volíem que el nostre producte fos diferent, que arribés a un sector de mercat molt més ampli, amb una estratégia molt més enfocada a passar-s'ho bé, que no pas ser massa freds o technos...

Voliem que la nostra DISCO fos també una FESTA... voliem fer una DISCO-FESTA!!!.
Sense voler-ho, ens acababem d'inventar una marca, un producte a explotar, un nou concepte basat en la proximitat de la gent del poble... un lloc on el jovent s'ho passi bé, simplement aixó...

I amb una filosofia una mica friki, vam pensar... ¿I que és el que diferencia una festa d'una discoteca?... en una festa hi ha globus, serpentines, triangulets de pa amb nocilla, bols de ponche, etc...

I així va ser com vam decidir varies coses:
1- Que voliem Go-Go's (pagant la casa gran), amb dues tarimes posades al mig de la plaça de sant miquel.

2- Que posariem una reixa amb 30o globus penjada al capdamunt de la plaça, lligada entre cal quimet i el palau del castla, i dins d'alguns globus hi haurien tiquets per descanviar-los per regals a la barra -en altres globus hi havia aigua o farina, wenu concepte cossos per la canalla, vaja- En tot aixó ens va ajudar molt el Josep Rosselló (de cala sisqueta), mentre que el Lopes es va dedicar a anar per les botigues per aconseguir que donessin regals (vives, pol nord, botiga, pont vell, etc...)

3- Que haviem de fer un sorteig. Sí, pero quin... lo més tradicional era sortejar una cistella... pero no podia ser una cistella típica (que aburrit) havia de ser alguna cosa diferent, especial... potser una "Cistella Eròtico-Festiva". Si, aixi va ser com vam omplir una cistella d'ampolles de whiski, cava, consoladors, afrodisiacs, tangas, condons, etc... i la vam sortejar...
la gent, però, no havia de comprar tiquets. Era molt millor que el sorteig servís per a que la gent es quedes fins al final de la festa, per veure si li tocava... llavors vam fer que cada cop que un consumia a la barra, apuntes el nom en un paper que es posava dins la urna. Així l'estrategia es va basar en la màxima de "Com més consumeixis, més possibilitats de guanyar tens..."
Una estrategia burra, sí... pero va funcionar...
4- Que musicalment la part central de la nit estaria basada amb la musica del Na2 i de Mikado. Pero també punxarien els Beat Rave, el DJ. Total Energy (Sergi Estadella), i altres...

Tot això va ser el plantejament inicial, i clar... només 1 sola nit...

I que va passar aquella nit...?? doncs amb uns equips de so cutres que es van llogar al Serret de Valls, amb 4 focus mal posats en una tarima en esbiaix que taponava el carrer de les corts (on hi ha l'EPD). una barra posada tot just davant de l'esglèsia, a fi i efecte d'evitar que borratxos poguessin emmerdar la portalada, la reixa dels globus posada, i la cistella a punt... nomes calia esperar que anes arribant la gent...

I tantque van arribar!!!... no s'hi cabia!!... la plaça sembla una llauna de sardines, t'havies d'obrir pas cuasi a espentes... costava arribar a la barra... i a la barra hi erem nosaltres.... inexperts, desbordats, pressionats per l'avalancha de penya que volia omplir-se la gola...
El Na2 i el miki en su salsa, dalt de l'escenari (quan no punxaven, pero, ajudaven a la barra).

A mitja nit apareien el Josep M Sans (bepu) i el Ricard Montalà... Ens van veure apuradíssims... ¿Que us convé res?... si... entreu a fotre un cop de mà...

I així vam inaugurar akestra tradició tan nostrada de deixar entrar a tot kiski a servir-se a la barra... pero tambe va servir perque gent del grup de Jovent de Sant Jordi (També el Gaya o el Sans de la cadena van entrar a ajudar) s'involucressin en la disco-festa...

L'acte tercer de la nit es quan apareix Francesc Benet a la barra... "Xavier!... aixó ho heu de repetir!... demà a la nit no hi ha res... aixó té éxit... agrada molt...". Li vaig haver de contestar que d'un dia per l'altre no podiem buscar esponsors, contractar gogos, inflar globus... vaja, que no podia ser... si de cas, l'any vinent potser podriem fer 2 dies... jejeje.

Una setmana després de la festa, ens vam fotre un sopar al molí, amb els calés que ens havíem guanyat, que vaja, una bacanal va ser...

En aquest sopar ja es va començar a parlar que amb els diners que es podien guanyar a la barra, era una llàstima que no els invertíssim en alguna cosa més productiva, i aviat vam pensar amb les dificultats econòmiques que implicava muntar la Dracum Nocte (llavors tenia ja 3 anys)... així que l'any seguent, vam moure fils perque l'organització de la Disco-Festa la portés directament el grup de joves de l'Associació Medieval, que més endavant es convertiria en Barjaula. D'aquesta manera, els diners que es guanyaven a la barra de la Disco-Festa, servien per pagar la Dracum.

L'any següent, doncs, 2002. La Disco-Festa ja es va traslladar al pati de Sant Miquel, però amb un petit escenari alternatiu "Black", a la plaça de sant miquel. Aixó dels 2 ambients musicals, però, no va acabar de rutllar... Aquell any ja va punxar casi tots els clàssics de la disco-festa: El Jordi Basulto, el Montalà, El Moises, el Na2, El Jimmi 3.2, el Mikado, Beat Rave, DJ. Total Energy, FX Gistas (Dj.cat). També va ser el primer any que es van fer 2 dies, un amb strip-tease, i l'altre amb el primer concurs "Sexy Thing"...

I de la disco-festa del 2003, que va tornar a la plaça de Sant Miquel... que en parli algú altre, a vore si vindran les catòliques i em fotran canya...

Una abraçada a tots.

IBU.

Ja es poden fer comentaris i subscriure's al bloc

Hola a tothom...

Us informo que qualsevol persona, sense necessitat d'estar registrada, pot afegir comentaris a qualsevol dels escrits que hi ha en aquest bloc. A partir d'ara, els últims 5 comentaris apareixeran en un petit submenú a la dreta del bloc...

També veureu que us podeu subscriure a les entrades i comentaris del bloc més a sota.

A reveure!.

IBU.

La taula del "Tijo"

Com totes les bones idees, "Barjaula" es va parir al voltant de la taula d'un bar. I a més, sent a Montblanc, les possibilitats eren més que múltiples.

Crec que era l'estiu de 1998 quan un grup ja força nombrós de gent jove que provenia de l'Associació Medieval va decidir trobar-se al voltant d'una taula de bar per impulsar una activitat dins la Setmana Medieval destinada única i exclusivament a la gent jove. D'allà i a força d'empènyer i ser creatius va néixer una Dracum Nocte força primitiva que seria la base del que després es convertí en la primera gran activitat anual de l'Associació Juvenil Barjaula.

A partir ja de la primera edició es va iniciar una col·lecció d'anècdotes monumental que s'ha de repassar entre cinc o sis persones perquè a un sol se li escapen: els personatges dels quatre elements amb màscares de pasta de paper, el drac de Montblanc (i el de Valls), les idees per fer baixar el drac amb corriola des del kursal, un guió amb invocacions dels elements en llatí, els rituals nocturns de producció de la Sang de drac o l'any que vam fregar tota la planta de St. Francesc a motxo a les sis del matí...

Vam fer evolucionar la Dracum Nocte amb una velocitat vertiginosa fins a convertir-la en un complicat espectacle teatral amb llum, so, pirotècnia i un gran nombre d'actors i figurants tots amateurs, joves i amb ganes de fer-ho bé que es prenen un petit paper a la Dracum Nocte com l'aventura de la setmana.

Els anys han passat i enguany se n'ha celebrat la desena edició.

Durant la Dracum Nocte de 2008, minuts abans de començar l'espectacle, una jove figurant em para i em pregunta "- Escolti senyor, podem sortir un moment a la font a beure aigua?". Ja m'havien avisat d'això de que a un el tractin de vostè, però carai!, que t'ho trobis a la Dracum?. Més tard un segon avís: rodant per al costat de l'escenari em vaig trobar un altre d'aquests joves actors. Li pregunto "-Ja tens clar quan surts?", i em respon: "-Sí, després de que acabi aquell home d'allà", aquell home (també senyor) era l'Iborra. "-Buenu vaja" (que diria el mateix Ibo). Era la materialització d'un relleu generacional espontani i necessàri que segueix donant força a l'entitat.

Tot això va aprèixer al voltant d'aquella taula del "Tijo" (i al voltant evidentment d'unes cerveses) i, com ja he fet en alguna ocasió, vull fer una agraïment públic a la gent que estava asseguda allà (i sé que se'n recorden perfectament). Ells van ser els pioners perquè després molts altres anéssin polint, millorant o creant nous espectacles, activitats o projectes.

Sempre apareixeran al "full d'agraiments".

Albert Carreras

divendres, 1 d’agost del 2008

1 DE JULIOL DE 2006: INAUGURACIÓ DE LA TORRE

2006 un any especial: Centenari de la Mare de Déu de la Serra i Dia 1 de la nostre Torre!!!

… segurament, un dels dies més importants de la nostra entitat. Després d’alguna que altra reunió, no se ben bé com va recaure en la meva persona la responsabilitat d’organitzar la festa d’Inauguració de la Torre. Una tasca difícil ja que, en poc temps, altres associacions havien inaugurat la seva. Em vaig proposar un repte: la màxima participació d’entitats de Montblanc.

Des del primer instant vaig entendre que Barjaula era més que una associació, era un grup important i necessari de persones dins la societat del nostre poble, tant per la seva importància com per la base a la qual servia i presentava les seves inquietuts.

Moltes idees em van venir al cap però una era la principal: donar a coneixer una associació oberta a tothom. Com? Tocant moltes sensibilitats. Es va fer una tirada de caramelles pel més joves de Montblanc. Tot el Seguici Popular va venir desinteressadament a la Inauguració: gegants, nanos, ball de bastons, la banda, la mulassa, grallers i àliga. Va ser el reclam perquè més de 500 persones ens acompanyessin en un dia tant especial. Recordo, en especial, l’emoció que l’Albert Carreras, president de l’associació, va mostrar al treure la bandera catalana de la placa que donava la benvinguda a la Torre. Després, primera visita a la Torre i signatura de les autoritats. L’empresa Frida ens obsequià amb un pica-pica (sinó a Montblanc la gent no surt), que esperava a totes les entitats col.laboradores i convidats. Els membres de Junta, col.laboradors i autoritats vam anar junts a sopar.

I com haviem d’acabar la celebració? Doncs amb una festa davant de la Torre. Gràcies a la col.laboració d’en Xavier Martí (Regidor de Festes), vam poder llogar l’Orquestra Mitjanit. A la mitja part, els Dimonis de Montblanc i la Pirotècnia Catalana ens van obsequiar amb un castell de focs des del punt més alt de la Torre.

En resum: una festa on es va demostrar la bona relació entre Barjaula i totes les entitas del nostre poble.

Merci a tots els que vau participar i ajudar. Una sal.lutació ben forta i sincera.


Joan Gómez Cartañà

dimarts, 29 de juliol del 2008

La Sang del Drac i les dificultats per arribar a Sant Francesc...

Era un dijous d'abril de 2005 i, després d'un assaig de la llegenda al Foradot, havíem quedat al local de Barjaula (al Casal d'Entitats a les Monges Velles ja que encara no teníem la Torre) per preparar la beguda estrella de la Dracum Nocte: la Sang del Drac. Em ve a la memòria la presència de l'Albert Carreras (ell segur que feia les fotos), el Joan López, la Marta Roig, el Joan Roig, els Josep Mª Sans (Bepu i el de la cadeneta), el Miki, el Joan Gómez, el Jordi Albalat, etc. Suposo que vam seguir el ritual de cada any. La banyera damunt la taula de reunions i anar afegint i barrejant els diferents productes per arribar a aconseguir una sangria que aconseguia tombar-te després de veure'n dos o tres gots...

Tot va anar sobre rodes fins que ho teníem tot a punt per treure la banyera del local i traslladar-la a Sant Francesc perquè hi poguessim afegir el vi. D'aquesta manera, ens estalviavem prendre-la plena d'un lloc a l'altre i evitar trabucar-la per mig camí... Ara bé, al moment de treure la banyera, la porta del local es va fer petita petita. No hi havia forma de fer-la passar. La vam començar a inclinar corrent el risc de que caigués tot per terra. Era impossible treure-la. Algú va tenir la genial idea de desmuntar la porta ja que era qüestió de mil·límitres però a sobre hi havia un altell i ho feia impossible...

Al final doncs vam haver de buidar la banyera i tornar-la a omplir un cop va ser fora del local! Penseu, però, que inclús es va parlar de baixar-la pel balcó amb un elevador!! Vam arribar a estar molt apurats...

Una abraçada ben forta a tots els que ens han acompanyat en aquest recorregut!


Núria Griso