La taula del "Tijo"

Com totes les bones idees, "Barjaula" es va parir al voltant de la taula d'un bar. I a més, sent a Montblanc, les possibilitats eren més que múltiples.

Crec que era l'estiu de 1998 quan un grup ja força nombrós de gent jove que provenia de l'Associació Medieval va decidir trobar-se al voltant d'una taula de bar per impulsar una activitat dins la Setmana Medieval destinada única i exclusivament a la gent jove. D'allà i a força d'empènyer i ser creatius va néixer una Dracum Nocte força primitiva que seria la base del que després es convertí en la primera gran activitat anual de l'Associació Juvenil Barjaula.

A partir ja de la primera edició es va iniciar una col·lecció d'anècdotes monumental que s'ha de repassar entre cinc o sis persones perquè a un sol se li escapen: els personatges dels quatre elements amb màscares de pasta de paper, el drac de Montblanc (i el de Valls), les idees per fer baixar el drac amb corriola des del kursal, un guió amb invocacions dels elements en llatí, els rituals nocturns de producció de la Sang de drac o l'any que vam fregar tota la planta de St. Francesc a motxo a les sis del matí...

Vam fer evolucionar la Dracum Nocte amb una velocitat vertiginosa fins a convertir-la en un complicat espectacle teatral amb llum, so, pirotècnia i un gran nombre d'actors i figurants tots amateurs, joves i amb ganes de fer-ho bé que es prenen un petit paper a la Dracum Nocte com l'aventura de la setmana.

Els anys han passat i enguany se n'ha celebrat la desena edició.

Durant la Dracum Nocte de 2008, minuts abans de començar l'espectacle, una jove figurant em para i em pregunta "- Escolti senyor, podem sortir un moment a la font a beure aigua?". Ja m'havien avisat d'això de que a un el tractin de vostè, però carai!, que t'ho trobis a la Dracum?. Més tard un segon avís: rodant per al costat de l'escenari em vaig trobar un altre d'aquests joves actors. Li pregunto "-Ja tens clar quan surts?", i em respon: "-Sí, després de que acabi aquell home d'allà", aquell home (també senyor) era l'Iborra. "-Buenu vaja" (que diria el mateix Ibo). Era la materialització d'un relleu generacional espontani i necessàri que segueix donant força a l'entitat.

Tot això va aprèixer al voltant d'aquella taula del "Tijo" (i al voltant evidentment d'unes cerveses) i, com ja he fet en alguna ocasió, vull fer una agraïment públic a la gent que estava asseguda allà (i sé que se'n recorden perfectament). Ells van ser els pioners perquè després molts altres anéssin polint, millorant o creant nous espectacles, activitats o projectes.

Sempre apareixeran al "full d'agraiments".

Albert Carreras